Andalufóbia

https://www.elsaltodiario.com/andalucismo/andalufobia-acento-andaluz-maria-jesus-montero-perez-reverte-autoodio?fbclid=IwAR0zQUmMFuEJMmp1QgaYRLE5WZCovW-OXSQrgbGG45sw_crHd7HiFrcx86E 

(21/08/2020)

Me hace gracia lo de criticar un "acento", algo así como si Boris Johnsson criticara a Trump por su acento estadounidense, como si Xosé Manuel Beiras criticara a Marcelo Rebelo de Sousa, Pedro Sánchez a Michelle Bachelet o Quim Torra hiciera lo propio con Ximo Puig o viceversa. Pero no es lo mismo en el caso de la ministra MJ Montero.

Si ya resulta un gran problema para el Estado admitir su plurinacionalidad y su plurilingüismo, como no lo va a ser con algo que aún considera más inferior y que por ello lo califica como dialecto o peor aún, acento.

El problema no es el idioma o el acento que cualquiera pueda tener, el problema es el supremacismo de quien se otorga el derecho de poner su lengua por encima de cualquier otra y eso es exactamente lo que sucede con el supremacismo español del castellano o lo que es lo mismo (M.Rajoy dixit) rebajar a Andalucía y los andaluces a un nivel inferior de sumisión a la Castilla-España.

Y no voy a recurrir a un argumento muy simple que cualquiera con interés puede investigar: el andaluz existe anteriormente al castellano.

La ministra Mª Jesús Montero, no debería tener solamente el derecho a hablar en su perfecto acento, sino debería poder hablar y escribir en su idioma materno con total normalidad y si, como es lógico, hay quién no la entiende, pues se ponen traductores o subtítulos.

Un ejemplo clásico que rompe con la falacia del "idioma único", del "de todos", es Suiza. Como todos sabemos, el alemán, el francés, el italiano y el romanche, son idiomas perfectamente suizos.

Y tampoco voy a argumentar una evidencia como lo que representa la diversidad de lenguas para el enriquecimiento cultural.

Pero por todo esto, con el fascismo hemos topado... 

No obstante, y aunque tengo gran interés en lo que a las palabras, sean escritas u orales, representan, así como cualquier otra representación de tipo gestual o artística, creo que tengo bastante claros los conceptos "lenguaje, lengua y habla", aunque es muy probable que no coincidan en la interpretación, o sí, quizás incluso con una mayoría.

Supongo, eso sí, que muchos coincidiremos en el supremacismo de cualquier lengua que se considere única. Esa es la madre del cordero en cualquier asunto de lenguas de este Estado.

No se si en mi escrito anterior he puesto algo incierto, erróneo o incorrecto. Creo que no. Pero en cualquier caso, siempre estoy abierto a escuchar y aprender.

No me gustan los conceptos "dialecto", "acento", o incluso "habla". Prefiero denominarlos como variantes de una lengua o de un idioma. Incluso me atrevería a diferenciar lengua de idioma. Pero evidentemente, todo eso es cosa mía.

Siempre he tenido una concepción del andaluz y de Andalucía, condicionada por la educación, no por la catalana, sino por la franquista. Pero una vez desconchas esa capa de mugre franquista que todo lo cubre, y te adentras en la historia, en la cultura, en la tradición de los pueblos, en este caso, Andalucía, te das cuenta de que siempre hay algo que no te han contado y que lo que te han contado ha sido falseado y manipulado.

Es cuando te das cuenta que España no existe. Y si algo así existiera o pretendiera existir, no podría ser de otra manera que con una aportación voluntaria y diversa, multicultural y plurinacional.

Y la parte más grande de esa aportación, sería, no castellana, cántabra o aragonesa, sino andaluza.

Y eso es lo que cualquier andaluz del siglo XXI, en mi opinión, debe asumir: para ser español, antes hay que ser andaluz. Y cuando se impuso el idioma castellano, los andaluces hablaban andaluz. Y probablemente antes de eso, el tartessio.

FRUGALES

Se define "frugal" como parco o moderado en comer y beber. También se refiere a mesura, prudencia, sobriedad o discreción. Como antónimos se aceptan opíparo, tragón, gula o despilfarrador.

Así, podríamos decir sin temor a equivocarnos que la frugalidad es una filosofía de vida que promueve vivir con lo justo, gastar sólo lo necesario y el ahorro.

Estos días, hemos oído hablar de los países autodenominados frugales, o sea recalco que ellos mismos se califican o definen así, que son los Paises Bajos, Dinamarca, Suecia, Austria y Finlandia. Por el contrario, los países latinos o mediterráneos, solemos definirnos fácilmente como alegres, fiesteros o incluso bastante despilfarradores. Para nosotros, los nórdicos son sosos y aburridos aunque con economías más o menos saneadas y unos servicios públicos más que aceptables mientras el carácter mediterráneo es divertido y felíz, pero con los consabidos problemas económicos, de paro y un estado de bienestar limitado o incluso, según como, precario.

No voy a polemizar sobre si es mejor vivir la vida de una manera o de otra, despilfarrando o moderadamente pero pienso que mientras esos paises se autodenominan orgullosamente frugales y a los resultados se remiten, los latinos no pueden hacer gala de la misma manera de una palabra que los autodefina, algo así como desmesurados o vividores ya que el resultado de ese tipo de vida a la vista está.

Al fin y al cabo son ellos los que van de vacaciones al mediterráneo a beber en terrazas y discotecas y a tirarse por los balcones mientras nosotros dificilmente iremos de vacaciones a sus países a pasar frío y aburrimiento.

Tal vez no sería mala idea moderarse un poco o mejor dicho, frugalizarse.

LOS EXTREMOS SE TOCAN

Los extremos se tocan es una frase de Lenin no de Einstein.

Si tenemos una concepción plana y circular de la política, o de la vida o de lo que sea, pues técnicamente podría aceptarse que cuando llegas a un extremo y das un pasito más, apareces en el otro extremo.
Un poco absurdo, pero bueno no se le pueden pedir peras al olmo, aunque sea Lenin.

Si la concepción es esférica, o sea tridimensiional, la frase empieza a fallar, ya que entonces hay dos centros: el que va entre la izquierda a la derecha y otro cuando vas de la derecha a izquierda y además, llega un momento en que ya no sabes donde está la izquierda o la derecha.

En un modelo lineal, la izquierda viene del infinito y se pierde a la derecha del infinito



Para que lo entiendas, te recomiendo esta película: 

https://images.tvoli.com/.../453144c0-d06e-4d1d-92de...

EL DIA DESPRÈS i EL DE DEMÀ - (Altre anàlisi diferent de les eleccions catalanes)

Be, crec que ja n'hi ha prou de referèndums, consultes, plebiscitàries... voltes i voltes.
Penso que la història ja ha quedat prou clara per tothom. O tindria que estar-ho.
Ara hi ha un full de ruta de 18 mesos que cal complir.
I estem contents d' haver arribat fins aquí i tenim la plena determinació d' arribar fins el final.
No hem vingut fins aquí per ara plantar-nos o fer marxa enrere.
Continuem endavant.

Però hi ha un punt en el qual hem de reflexionar i molt probablement, solucionar.
El punt didàctic, constructiu.

Valoro molt, moltíssim!, la feina feta per tothom però sobre tot per @Sumate, @NousCatalans i altres entitats i persones, per fer entendre la nostre realitat a gent, també catalans, vinguts d'arreu i nascuts a aquí, amb influències d'altres cultures, altres ideologies i idiomes.

Però tot i haver guanyat el que es rifava, la majoria dels escons, no n'hi ha hagut prou per presentar aquella desitjada majoria absoluta espaterrant i indiscutible.
O potser no ho hem fet prou be, encara que ja sabem que hi han postures que son i seran inamovibles.
La independència ha guanyat vots en referència a eleccions anteriors i al 9N, però l' autonomisme també.

Vull analitzar les dades, no per partits ni escons, sino per vots i individus, es a dir, una persona - un vot.

En primer lloc, hem de posar sobre la taula els quasi 2 milions de votants (2 de cada 5.3 votants - 36.8%) amb l' objectiu clar de l ' independència.
Entre tres opcions principals a repartir, es una xifra desitjable i molt considerable per poder tirar endavant la teva opció. En el meu parer, clar i en aquest cas concret, penso que seria un desig unànime.

S' han de fer constar els quasi 1.2 milions de votants que s' abstenen (1.2 de cada 5.3 votants - 22.5%). Suposo que hi poden haver molts motius per no votar, inclús en unes eleccions plebiscitàries com aquestes.
Jo sempre he sigut partidari del vot obligatori, amb totes les opcions i possibilitats, en una futura legislació electoral, al menys en determinades ocasions, però ara per ara imagino que l' abstenció es deguda a problemes o qüestions personals, malalties, dificultats físiques, ideologies anarquistes i anti-sistemes i en altres casos per pasotisme absolut.
Tot i ser una xifra baixa en l' historia electoral catalana, no veig altre anàlisis per justificar que no van anar a votar. Es un dret.
En tot cas, s' ha de procurar facilitar el vot al màxim, tenir una actitud mes didàctica i donar veu als col·lectius anarquistes o anti-sistema, però en un recompte electoral plebiscitari com aquest, evidentment no s' hi veuran reflectits.

Mes d' un milió de catalans (1 de cada 5.3 votants- 20.3%), tot i viure les actuals dificultats de Catalunya, el dèficit fiscal, els atacs, restriccions culturals, ideològiques, idiomàtiques i moltes altres situacions, encara creuen en l' "encaix" o la pertinença a l' Estat indissoluble i no creuen gens ni mica en la nacionalitat pròpia, el fet diferencial o l' identitat catalana.
Es la gent del "Cataluña es España" i que molt probablement per diversos motius, actituds i efectes, colonialistes, genètics o altres, siguin d' una mentalitat impossible de canviar ni una mica tan sols en la seva percepció de Catalunya.
Per altre banda veig impossible convencer a una majoria absoluta de catalans de la viabilitat de la seva proposta, si no es per la força evidentment.
Es es una qüestió que només el temps i la renovació natural d' aquestes antigues generacions farà canviar i mentre tant haurem de viure amb aquest milió de conciutadans i les seves conseqüències, intentant que la xifra es redueixi el mes ràpid possible i procurant-lis el seu propi encaix a la República catalana, sempre que no siguin violents, clar.

Per altre banda. mes de mig milió de votants, (1 de 10.6 votants - 9.8%), es posicionen obertament com a federalistes, sentiment molt lícit que a mes reforça la pròpia identitat catalana dins d' un ens superior com pot ser Espanya.
Molts altres però, pensem que s'els ha cubat l' arros.
Es possible que no (o si) els podem fer entendre que Espanya no vol i que quan vulgui ja no se sap on serem tots... i a mes, també tenen el dret a esperar el que els faci falta, però hem de seguir amb la tasca i fer-nos entendre amb dades i fets irrefutables.
Algun dia serà o federalisme o independentisme, amb permis de l' unionisme-autonomisme, el confederalisme, el centralisme o altres opcions. I de moment la opció federalista es mínima, molt justeta.

A quasi 370 mil votants mes, un 6.8% no els podem col·locar en altre banda mentre no es defineixin clarament, que en el NS/NC. Entre el Dret a decidir (es suposa que decidir la independència si o no) i el federalisme. 
148 mil votants (2.7%), queden fora del repartiment d' escons i també els incloc al grup del NS/NC, que definitivament queden en 518 mil votants y un 9.6%

Queden llavors només els quasi 22 mil vots en blanc (0.53%) i quasi 16 mil vots nuls (0.39%)

A tot això, cal tenir en compte i afegir uns 180 mil vots (estimats) a l'estranger que no han pogut exercir el seu dret a vot. Desconec si aquests estan inclosos dins dels resultats com abstenció o simplement no s' els compta. Per això no els faig constar al resum següent.

Resumeixo:

5.314.913 votants totals, 100%


36.8% = independentistes

22.5% = abstenció

20.3% = espanyolistes-autonomistes

9.8% = federalistes

9.6% = NS/NC (SI/NO)

0.53% = vot blanc

0.39 % vot nul


Aquesta es una altre visió dels resultats.
Potser hi hagi qui no la vegi correcte, però accepto altres visions raonables o correccions si s'escau.

Analitzant en base a les 3 possibilitats (les 3 vies), i donant per cert que l'abstenció, vots nuls i blanc son inamovibles a favor de cap opció, em plantejo aquestes qüestions:

1- D' on pot guanyar votants l' independentisme?

2- D' on pot guanyar votants l' espanyolisme-autonomisme?

3-D' on pot guanyar votants el federalisme?

Es pot assegurar que les primeres hipòtesis es poden treure a partir del 9.6% dels NS/NC que podrien anar íntegrament a l' independentisme, al federalisme o repartits en diferents percentatges.
Qualsevol traspàs de vots cap a l' independentisme seria un reforçament prou bo d'una opció ja prou consistent per si mateixa.
Sumant-los íntegrament al federalisme portaria aquesta opció a un tope del 19.4%, molt per sota del 36.8% independentista i encara per sota del 20.3% autonomista.

Una altre opció podria ser un traspàs de vots de l' independentisme al federalisme o al revés.
En la meva opinió, actualment es improbable una transferència important de vots entre aquests partits, que en aquest hipotètic cas, només una catàstrofe independentista beneficiaria al federalisme, que necessitaria una pèrdua d' un 13% aproximat de vots independentistes cap els federalistes per igualar les dues opcions amb un 24% indepe i un 23% federalista.
També una combinació de suma de tots els vots del NS/NC + 8% d' una catàstrofe indepe, igualaria la opció federal amb la independentista.
Es obvi que el federalisme necessita recaptar molts mes suports d'aquestes dues hipòtesis plantejades que no pas la opció independentista i no s' ha d' oblidar que l' independentisme pot recaptar vots fàcilment també d' ambdues opcions.

En referència a la 2ª qüestió, dubto molt que els independentistes o els federalistes canviïn cap una opció mes centralista, però amb els federalistes, no soc capaç d' afirma-ho amb total rotunditat.
Tampoc crec que puguin treure suc dels votants del NS/NC.
Estic quasi convençut que estan al seu tope màxim. Clar que se'm pot acusar de subjectiu...
Per altre banda, si convertir un espanyolista en indepe em sembla bastant impossible, no es tan descabellat que es passi al federalisme, lo que donaria alguna opció mes de créixer al projecte federal.

Conclusió:

L`independentisme està a nivells màxims i encara te un cert marge per augmentar, però també per perdre. Tot i això, es l' opció majoritària i te totes les de continuar-ho sent.

L' espanyolisme-unionisme està al màxim de les seves possibilitats i la tendència futura seria la de acostar-se a posicions federalistes.

Finalment, el federalisme està en el seu mínim i previsiblement els vots o una bona part dels del NS/NC podrien assimilar-los ells. Amb ajuts radicals des del govern espanyol i dels seus partits "mare" direccionats cap una reforma constitucional per constituir un estat federal, podrien esgarrapar vots a l' espanyolisme i al independentisme en el objectiu d' equilibrar la balança cap a la seva opció.

L' independència de Catalunya pot forçar a Espanya a una via federal, però difícilment veig possible un canvi de sistema a un federalisme espanyol, abans que l' independència sigui ja inevitable i definitiva. Es un altre opinió subjectiva (però el post es meu i dic el que em sembla convenient ;).

Per acabar, es obvi que a la República catalana ens quedarà fer força feina per incloure totes les opcions polítiques i socials i donar-lis aquell encaix que nosaltres mai hem tingut i sobre tot fer pedagogia que afavoreixi la integració i una adaptació consentida, valorada i apreciada.
No volem viure amb enemics a casa.

El pas que creua la línia cap a la llibertat

Fins ara, el procés català ha avançat constantment i de manera ferma, mentre a l'altre banda, s'han mantingut estàtics i in-immutables en el "no" de la indissolubilitat i la "Constitución".

Els catalans, pas a pas, poc a poc i bona lletra, hem anat avançant en una direcció concreta, mentre Espanya s'ha mantingut, al menys aparentment, estàtica i inamovible.

Però en algun moment haurà d'haver-hi el punt d'inflexió, l' abans i el desprès.
O Espanya fa el pas enrere, que de moment sembla bastant improbable fins que no hi intervinguin les administracions internacionals, o Catalunya creua la línia de la insubmissió.

El 27S potser serà el primer pas mes enllà de la línia, on s'expliqui que això ja no s'atura, ans al contrari, comunicarem al mon la nostre decisió i els nostres plans.
El següent pas, a les eleccions espanyoles, on cap partit independentista català hauria de presentar-se en consciencia i mes encara, en conseqüència, que aquestes eleccions estatals no es celebrin en la provisional República Catalana, renunciant implícitament a qualsevol responsabilitat de govern al Parlament espanyol.
I finalment, al moment en que es camvii el pany de la caixa catalana i comenci a funcionar l'hisenda pròpia.

Llavors, o Espanya ja haurà reculat ni que sigui uns mil·límetres o seguirà allà plantada com un estaquirot mentre Catalunya reprendrà el seu camí cap el seu propi destí.

GIRAR LA TRUITA

Feia un temps, que no passava per aquí. Una de les raons, es el meu baix nivell de català escrit, les nombroses faltes d'ortografia i el meu etern problema amb els accents. Sort tinc de l'ajuda amb el corrector, però encara així, es nota. Però haig de fer l'esforç i expressar-me en el meu idioma, encara que sigui amb errors, i treballar per corregir-me. Així donç (el corrector diu que donç està mal escrit i per mi que esta be), perdoneu-me. Avuí, una vegada mes, m'he sentit malament en un assumpte cotidiá (?) que ara no ve al cas i m'ha fet pensar. Si ara em diguessin, donat el cas, que Gandhi era un violador, un terrorista i un assassí i em posessin les proves al davant, seria un shock important per les meves neurones. Si per contra, em diuen que Gandhi era un bon home, em posen proves al davant de que ho era, però en el fons, tot fos un engany i m'amaguessin la veritat, que seria l'altre, jo seguiria tan feliç. Igual passaria en aquest cas, si fos al l'inrevés, que em diguessin que Hitler, per exemple, era un genocida malparit i desprès tot fos mentida, cosa també bastant improbable per altre banda. Així es com em sento dia rera dia quan surt el tema de Catalunya en una conversa amb espanyols, en el meu cas actual, andalusos. Ha passat recentment amb les declaracions de l'Artur Mas sobre el castellà d'alguns joves andalusos i amb en Duran Lleida i lo del PER i els andalusos al bar, encara que anteriorment ja havien passat per lo del oli ("perdre l'oli") d'en Buenafuente (en castellà a la sexta) referent a una llauna d'oli del Condado de Huelva, amb la Montserrat Nebreda o quan deien que aquella ministre, Magdalena Alvárez, tenia un accent graciós, penso que van dir. Sempre igual. No importa el que sigui, però si es de Catalunya hi ha maniga (?) ample per menysprear, criticar o en el pitjor dels casos, creure en el dret de decidir per ells el que han de fer o no fer els altres. Així t'expliquen que Catalunya mai ha sigut un pais, que Aragó era el Regne i Catalunya, o millor, el Comtat de Barcelona i altres eren vassalls sense importància, etc, etc. Sense atendre cap contrarèplica. Passa el mateix quan exposes la possibilitat de que Colom fos català, o que la Marina catalana, la financiació de la descoberta o simplement que Catalunya hagués tingut algun mèrit o participació. Mai pot ser possible, aquesta versió, per mínima que sigui de la historia. La seva es l'autentica, sense cap dubte. Tampoc en temps mes recents, Catalunya no ha patit grans pressions, ni per l'idioma, ni econòmiques, tot es just: total, van ser els andalusos i extremenys qui van fer creixer Catalunya i gracies a ells avui es el que es... Impossible intentar raonar sobre l'espoli fiscal o les balances econòmiques. Sempre el mateix. Per ells no existeix, es simplement mentida i els catalans tenen que estar agraïts a Espanya i ser solidaris per força. El castellà es un idioma en perill d'extinció a Catalunya, i el català es un caprici de gent que es creu superior als altres. Ho diuen ben clar: "estos catalanufos son unos naZionalistas" o també ens posen de "aldeanos" i cosetes així. Això la gent del carrer. Quan parlem de polítics espanyols, de dretes i d'esquerres, la cosa segueix igual, i a vegades pitjor. Fa un parell o tres de dies ja ho va dir en Peces Barba, un dels de la Constitució del 78: "ya no hace falta bombardear Barcelona". De debò, es molt depriment...

Esport, roses i llibres

Primer de tot fer constar i felicitar a tots els de la Penya per la copa ULEB y desprès de matxacar al irreal mandril a casa seva ara anem a per la lliga. Això si que es un dream team, força Penya. Avui, Sant Jordi, el Barça a empatat a 0 amb el ManU. No ha estat un mal partit. El problema som els aficionats i mitjans de comunicació que no en perdonem ni una. Quan veig als aficionats anglessos del Manchester o del Liverpol per exemple, o sense anar mes lluny els del Cadis, que animan, canten o aplaudeixen encare que perdin, pero sempre amb l'equip. Aquí som massa tiquismiquis. I així moltes vegades espatllem la magia del equip. Aqquesta temporada, hem de ser realistes que encare ens ha sortit prou bona, amb totes las lessions i baixes. El Rijkaard, tampoc es tant dolent, si el comparem amb el Schuster, en Koeman o molts altres, jo al contrari, el veig superior i centrat.
Els jugadors son de lo millor i ens han costat uns calers i si algun baixa el rendiment deu ser per alguna rao. Si em refereixo al Ronaldinho, tot aixó sembla molt raro i no m'acabo de creure que s'hagi tornat un patata de cop i volta. No se, pero penso que fa falta més tranquilitat i deixar que els tecnics facin la seva feina, no necessiten que els aconsellem quina alineacio tenen que posar o qui sobra o qui falta. El que fa falta es afició, ganes de veure espectacle i de animar al equip sencer. A veure si ens aprenem alguna canço com el ManU. Tampoc fa falta que siguem uns cridaners, pero tampoc de treure els mocadors cada dos per tres.
Feliç diada de Sant Jordi.

Spain & Serbia & Rusia & Grecia = mentalitats ultranacionalistes i retrógrades.

Per fí comença a veure's la llum al final del tunel. Espanya cau en la seva propia trampa de enganys imperialistes i se li veu el "plumero". Europa i el mon en general que abans feia la vista grossa i ignoraba Espanya en la majoría d'afers importants, are está veient en primera fila l'espectacle retrògrad espanyol. Per altre banda el seny-conformista catalá, s'está transformant en seny-reivindicatiu, aixó si, després de, com diu Carod, sèns haguin pixat a sobre durant 300 anys. Cap majoría a Espanya ens afavoreix, menys encara la del pp. Quants mes partits i representants nacionalistes i catalans hi haguin a Madrit i mes soroll i entrebancs posin, millor. Agobiem Espanya fins que s'enfartin i ens donin el que volem per fer-nos callar, si no son capaços de veure las coses d'altre manera, amb mes objectivitat Encare que tampoc necesitem del seu soport ni de las sevas decisions, nosaltres solets hem de tenir clar el que volem, i s'hi ho decidim ens ho prenem i punt. Hem de demanar permis per fer un referendum? Volem que desde Madrit deicideixin el que em de fer o pensar? Ja n'hi ha prou

INFILTRAT AL ENEMIC

Feia temps que no podía comentar per aquí el com va la cosa per questions laborals i de temps. Actualment estic emigrat al pais invassor. Per una banda, tinc un cert resentiment per no haver tingut la oportunitat com a catalá, de viure i treballar dignament a Catalunya i aquest fet m'ha portat a emigrar a un pais mes assequible economicament, encare que com a catalá, haig de sentir l' odi, el despreci, el resentiment i l'enveja que día a día continuan mostrant els veins opressors. Per on vaig, porto a Catalunya, encare que aixó només em porti conflictes i disputes: que si l'idioma catalá o dialecte com diuen molts, que si las no-selecions esportivas catalanas, que si som expanyols per kollons etc,etc. La meva contraofensiva i la meva táctica es atacar directament als seus defectes: el tercermondisme, el feixisme, l'atrás cultural, la falta d'iniciatives, la insolidaritat, etc. Es com quan expliquen un acudit de catalans, donç el transformes en expanyol o andalus en el meu cas. Sol funcionar, per que al menys, callen. Podeu donar per sentat, que a la majoría (sempre hi han excepcions) odian Catalunya i els catalans, i dificilment acceptaran cap diferencia ni cap "privilegi". Només es una questió territorial, al vell estil franquista: una, grande, libre, Catalunya es expanya per que sí. Y si hi ha moguda independentista, ens enviaran els tancs, us ho asseguro. Tampoc ens donaran mai res del que volguem nosaltres, només el que ells vulguin donar-nos.
Només sembla funcionar la via radical: si et poses tonto et diuen que "os echaremos de ekspanya y no querremos saber nada de vosotros" (que ho dubto molt) treuen lo del futbol, que si una liga catalana de tercera, etc.
Bueno, aquí realment faig una feina per ells, que ells no fan. No reconeixen la seva propia identitat, la seva cultura, s'odian entre ells, son conformistes al máxim, i son incapaços de reclamar ni associarse per demanar res, encare que els punxin amb un punxó. Tothom te un nivell de vida acceptable a base de xanxullos, subvencions, trapitxeos, ja que no puc compendre com molta gent sense fotre brot, tenen Mercedes, BMW's, cases i de tot (si, també hi ha pobressa, las excepcions)
Ja aniré despotricant mes endevant sobre aquest temes i altres, per que aquí hi ha marro i del gros. Fins aviat.

RECICLATGE I COMPLEXE DE INCIVIC

La Generalitat, l' ajuntament de Badalona i segurament l'estat, tots ells volen que reciclem i separem els residus organics dels inorganics. Sense cap dubte, es un negoci per ells (teoricament tindría que reinvertirse el benefici a la ciutat i dubto que ho facin) i fan molta publicitat per que ens conscienciem, ara bé, perque posen tantes dificultats a l'hora de facilitar la separació i recollida dàquestas deixalles? Per llençar las ampolles, plastics i papers, jo haig de recorrer una distancia considerable per que no tinc els contenidors de colors aprop i a vegades es dificultos si acumulas mes del conta. A la porta de casa tinc un contenidor normal on tothom hi llença de tot fins que s'acumula inclús al exterior, fins i tot d'algunes empreses del voltant que hi deixan cartrons, fustes, etc. Es normal veure també mobles, teles, electrodomestics, etc. Els divendres a una cantonada de distancia, hi ha el servei de deixallería mobil i a unas 5 o 6 cantonades la deixallería de l'ajuntament o la Generalitat, un punt verd o ecoparc, no se. La cosa es que avuí m'ha donat per fer neteja i m'he trobat per llençar restes de tres ordinadors vells i altres trastos informatics i electrónics, he recopilat pilas vellas, medicinas, olis usats, ferros i similars. A l'hora de portar-los a la deixallería mobil, l'encarregat em diu que només m'agafará els olis (que es l'únic que finalment he deixat) que els ordinadors no els pot agafar, només si es un, considerant que es un servei per particulars, i que ho portés a la deixallería. Jo li he dit que no vull desplaçarme amb tot aixó a tanta distancia i que em veuría obligat a llençar-ho al contenidor normal, i aquest home em diu que vale. Evidentment, per consciencia no penso llençar ni els medicaments ni las pilas, peró tot el demés si que ho llençaré al contenidor. Vaig veure en un reportatge (segurament de la Generalitat) que tota la brossa passa per un procés de selecció, per maquines i treballadors (crec que disminuits) que van separant ferro, plastic i tot el que poden. Aixó es el que m'allibera una mica del complexe de culpabilitat d'haver fet quelcom malament, encare que deixo de banda els remordiments perque penso que no es culpa meva. Per qué collons no agafa tot el que li porti un particular la deixallería mobil? Per que no posen contenidors de colorets a tot arreu, al menys on hi han els normals? A casa meva (i a la majoría que conec) es genera mes brossa de plastic, paper-cartro, vidre, ferro, etc. que no pas la orgánica, sobretot en volum, a més que la majoría d'orgánica jo la reciclo com adob per el badiu. Masses trabas, dificultats i complicacions, que fan que em converteixi en un incivic.

Per altre banda, els col-lectius de xinessos que proliferan per el barri, acostumen a posar las seves escombreries (molt pudentas per cert) a un cubell, i las llençan sense bossa directament al contenidor, de manera que quan obres la tapa, una intensa farum surt com a pressió directament a la napia del usuari.
També aquest mateix contenidor dona servei a dos carrers, pel que penso que a part de que es insuficient per tanta gent, molts tenen que desplaçarse un bon troç per llençar el rebuig.
Al poligon industrial Badalona sud, hi ha un magatzem amb centenars de contenidors de colors acumulats, per que no els posen?
Si tenim en conta que molts xatarreros de tota la vida s'han fet mil-lionaris, imagino que l'ajuntament i la Generalitat deuen treure un sucós benefici de tot aquest reciclatge, perqué llavors no posen més contenidors, milloren el servei de deixallería mobil i crean un servei de recollida a domicili com fan a altres llocs, que un día a la setmana, per exemple, es deixa el cartro al carrer per que el recullin, o altres coses?. L'únic que sembla que funciona una mica, es la recollida de mobles vells, que trucas per telefon i et diuen el dia que pasen per la teva zona i pots deixar-ho al carrer.
Total, com sempre, el ciutadá que recicli, que no malgasti l'aigua ni la llum, que pagui per aparcar+l' impost de circul-lació, que no contamini, etc, etc, peró per molts impostos que paguem, ells no compleixen mai amb els seus deures, aixó sí, cobrar, cobran una pasta gansa i si poden, cada dos per tres, s'el apujan. Y jo, segurament soc un incivic, antisocial, i aixó si no estic cometent un delicte que potser sigui punible amb una sanció económica exemplar... Senyors, tots, ja que no els foteran fora de las sevas poltronas (a diferencia de qualsevol treballador que no faci be la seva feina) tinguin la decencia de fer la feina ben feta o si son incompetents, dimiteixin.

Ronaldinho, el millor.

No discutiré la elecció d' en Cannavaro? com a millor jugador FIFA, encare que estic convençut qu en Puyol s'ho mereix 100 vegades mes, aquesta temporada i las anteriors, ni tampoc vull saber quin barem fan servir aquesta gent per decidir-ho, en tot cas em sembla absurd basar-ho en el mundial o els europeus, per exemple.
El que si estic disposar a discutir es que en Ronaldinho es el millor jugador de tots els temps, per devant de Maradona, Rivaldo, Ronaldo, Chevchenko, Cruyff, Romario i si, deixem-nos de historias, també que Pelé. Jo no puc parlar massa d'en Pelé, per que no el vaig viure completament en la seva época. També sé que hi han altres molt bons jugadors, però cap, cap, cap, ha sigut tant elegant, mágic, innovador, fisic, espectacular, alegre, complet, fantasiós..., i bó com en Ronny.

Ell disfruta fent el que fa i fa disfrutar a tothom que el veu. Aixó es el futbol, jo prefereixo disfrutar del joc del Barça amb Ronaldinho, o del bon futbol en general encare que, si!, NO ES GUANYI, pero fins el mes tonto sap que si es juga bé, s'acaba trionfant.
No m'agrada guanyar de xurro, de bollo, al últim minut, de penal, amb l'ajut de l'arbrit, ni amb la "mano de dios", sino amb espectacle i bon joc.
Per aixó, el madrtiz, je,je, es una merda de club i d'equip, potser quan la quinta del Buitre...
I que no s'emprenyi ningú, dels fans d'en Kubala, per exemple, el futbol ha evolucionat molt desde llavors, i ningú li treu els merits, peró avuí el futbol espectacle, es molt millor.

ILEGALITZEM AL PP

Al famós estatut de Catalunya que tant complicat i conflictiu era, el PP va denunciar un fotiment d'articles, sino tot. Van fomentar la catalanofobia i el boicot, sobretot desde Valensia i Madritz. Els altres estatuts no els hi semblen tant problematics, ni el andalús que es calcat del catalá, esclar que ells li posan lo de "realidad nacional" que a mi em fa molta gracia. Que collons es una "realidad nacional"? Be, a lo que anava, algú es capaç de justificar lo del PP? En realitat tant se m'en refot, es injustificable cada paraula i cada fet que surt de las sevas bocassas i dels seus afiliats i seguidors. No hi ha cap estament ni administració judicial o el "defensor del pueblo" que sancioni, ilegalitzi (batasuna) als partits que jugan brut, menteixen, corruptes, o que fan accions vergonyosas ja no com partits sino fins com persones.

Prou ja!
Y els altres partits en general 3/4 del mateix en moltes ocasions.
Quan els ciutadans a les eleccions demostren cada dia més que molt pocs es salven de la crema, es que "el rio agua lleva".
Srs. politics: treballin, que per aixó cobran. Si no ho fan be, com a qualsevol feina, al carrer, al atur. No val alló de que "soy amigo del jefe".
Jo no se, ja ho he dit altres vegades, pero nosaltres som els que manem i pagem, una eleccions amb una abstenció brutal i sincera, i un toc d'atenció al tema fiscal, un boicot general en algún tipus d'impost o similar, aquí es on els hi fa mal, i millor si els hi toquessim... les sevas butxaques...








(gracies als propietaris de las imatges que han sigut agafades de las sevas webs, si aixó t'ha molestat, m'ho dius i las trec inmediatament)

Estatut: si-no-si-no-si-no-si-no-si-no-...no-no-no !

El SI, per mi, representa un pas endavant y el NO un enrere per poder avançar 5 de cop.
Estic cansat del conformisme català, de tenir que anar sempre casi ploriquejant a Madritz.
Estarem d’acord del dèficit general que pateix Catalunya a costa del Estat, principalment y de la necessitat de créixer sense traves a Europa i al mon, així com de millorar el nostre nivell de vida per igualar-nos a altres països europeus.
Per que el cafè per a tots de las autonomies no ens equipara al Bascos? El seu cafè es diferent del nostre i dels altres. Vull recordar que el plan Ibarretxe era també una mena d’estatut que va ser refusat per anticonstitucional y que va passar? Res.
Perquè es va permetre que CDC tanques l’estatut amb en ZP i no ho va fer amb en Maragall, Carod o Saura que eren el govern? O amb tots alhora.
En Mas es molt llest i ha fet la carambola de la seva vida a costa del tripartit. Com i perquè la oposició pot tancar una negociació que potser podia haver arribat mes lluny? No faltava un 20% per negociar ?
El tripartit ha fet el tonto i potser els hi costarà molt car, uns perdran el govern i altres la possibilitat de entrar en un altre govern.
Potser si que avançarem amb aquest estatut, però de moment des de Madrid afavoreixen Iberia gestionant malament el Prat, i sense cap bona perspectiva , la financiació queda molt lluny del concert econòmic Basc o de un model federal i continuen sense reconèixer plenament els drets i la identitat de Catalunya, sempre una cosa a mitges: tant costa admetre una paraula com nació? encara que desprès hi vulguis posar, per exemple: dins d’un Estat Espanyol i respectant els seus límits constitucionals?
Continuarem dirigits i explotats per Madritz i seguirem queixant-nos i reclamant mes, segurament fins que es construeixi un estat federal i potser mes tard puguem optar a la autodeterminació i la independència...però això, que pot ser producte dels meus somnis o al·lucinacions, segurament jo no ho podré viure ni gaudir.
Quant de temps ha de passar per poder reformar o retocar un estatut?
Haurem d’esperar un altre ZP d’aquí a 27 anys?
I las seleccions esportives? Semblarà un caprici però potser no ho es tant.
Em sembla que al final ens han tornat a donar gat per llebre...

L'ESTATUT I EL PLAN IBARRETXE

Ibarretxe va fer el seu pla i el PSOE li va tombar sense contemplacions, dient que era anticonstitucional. Que ha passat al Pais Vasc? Res en absolut, al contrari, van a millor. Ells també tenen a favor el tema del concert economic. No se per que si volent lo del café para todos, no podem tenir com a minim lo mateix que els altres. Potser si haguessim defensat l'estatut del 30 de setembre ens el haguessin tombat com al Ibarretxe, pero no a la primera de camvi perque aquest era plenament constitucional i ajustat a la llei espanyola. Aquell estatut es el que com a minim volem, si l'haguessim defensat mes a Madrid, are si que podriem decidir dignament si voliem o no un estatut desnaturalitzat. Que passaría en el utopic cas que sortis el NO? Res de res, continuariem com fins are reclamant a Espanya la discriminació, la opresió , etc., probablement hi han moltes altres opcions per aconseguir mes transferencies i de millorar la economia,insummissió fiscal per exemple i per que no, tornar a presentar un altre estatut o el mateix lo abans posible i amb mes consens si cal, i posar-hi ja d'una vegada un parell de COLLONS per defensar las nostres decisions i tot lo nostre i dir que NOOO ! que prou de pendren's el pel , que SOM UNA NACIO, volem l'autodeterminació, i referendum per la independencia , i dentistes gratis i ordinadors per tots els nens a l'escola, i la clonació gratuita als hospitals publics i eutanasia preventiva i vivenda digna per tothom, i ...
total que vist lo que hi ha, el meu vot, per consciencia, dignitat i ideología catalanista sera que NO.

CIVISME I PIXUMS

Em comença a tocar el que no sona la historia aquesta del civisme. Resulta que si m'estic pixant urgentment i no hi ha cap wc aprop no me la puc treure i pixar a un reco a un contenidor o a un arbre, sota risc de denuncia i multa. Fantastic... i els pixats de gos QUE? Qui em pagará las llantes de la moto rovellades dels pixats de gossos, de moment casi 200€ la de devant nova, que la he camviat per una de 2ª ma per 60€. Gossos que pixan als arbres, als fanals, als postes, a las cantonades, a las rodes de cotxes, a las portes de las casas, als cascos de las motos dels que els deixen lligats a la roda i als candaus i cadenas de lligar las motos, etc,etc.
Que els propietaris de gossos els portin per el carrer i els pobrets animalets tenen que fer las sevas necesitats es normal, sempre que recullin las caquetes I PORTIN UNA ESPONJA I UN DRAP AMB AIGUA I SABO I LLEIXIU PER NETEJAR TAMBÉ ELS PIXUMS DELS SEUS GOSSETS, i si no que sels hi apliqui la llei de civisme a ells primers que son molts mes infractors, collons !

CRISPACIÓ MASIVA !!

Em crispa tot el tema anticatalá del PP i els tres tarats, Rajoy, Acebes, Zaplana i quan surt, l'Ansar, però també dels ultraespanyolistas, dels que no son del pp, sociatas i altres especimens: Ibarra, Bono...
Em crispa que el R.Madrit sempre "jugo un fenomenal partido que venció con majestuosidad i blablabla... el Barcelona ganó en un partido mediocre por 5-0 con la suerte i los errores arbitrales i la mala fortuna del rival que en un gran partido no pudo sentenciar gracias al acierto del portero...
Em crispa Jazztel que fa casi dos mesos i no es capaç de solucionar que no em funciona l' adsl per culpa seva i em continua cobrant. Començo a tenir por a donar-me de baixa.
Em crispa que et venen las coses en estat deplorable, las galetes trencadas, el pa bimbo aixafat, a correus de Badalona fallan las basculas de pesar paquets i cartas i et cobren indegudament, las multes, impostos, embargaments sorpresa que arrivan per sorpresa per correu certificat o directament a la llibreta d'estalvis.
Em crispan els preus de la vivenda i de totes les coses en general, principalment les basiques.
Em crispa tota aquesta gent imbecil, zombi, emprenyadors profesionals i aficionats, torrecollons.
Em crispan els ninyatos de cap de setmana, els dominguerus, els conductors espavilats i els empanats, las rumanas netejavidres i els gorreros.
I em crispan centenars de coses més...
No se, estic molt CRISPAT i em sembla que la cosa va a mes.

LA OPA BOBA

No s'ensuma la "xamuskina" per la TV amb tants, molts, anuncis de Endesa, que si rebaixas de preus, que si son fantastics, que si es una empresa espanyola...?

De Gas Natural no en veig...
També lo de pagar beneficis als accionistes amb la pasta de la venda d'AUNA fa una mica de tufillo...
Per altre banda amb la fusió es formará la tercera empresa del mon en aquest sector i em pregunto jo, será la tercera empresa del mon: catalana o spanyola ? Només es un comentari per alló del estatut i la "unidad nacional".
Si fos spanyol i pensés en el be d'spanya potser pensaría que la OPA es bona per l'Estat plurinacional
Jo dono per segur que Endesa caura al sac, i ben lligat, l'estatut es una altre historia...

BOICOT ANTICATALÁ : EL QUE SE PICA, AJOS COME

Vaja, vaja ambs els
nacionalistes
espagnols.
La gracieta del Boicot.
Com poden ser tan
inutils i burrus?
Es com tirar-se pedres
a la teulada,
o pixar contra el vent.
Jo penso mirarme molt mes a partir d'are, el que compro i las etiquetes per saber d'on venen els productes, i de Madrizt segur que no penso comprar res, del poligono Campezo, etc. ja buscaré llistats de empreses madrilenyas...
Catalunya es el motor de si mateixa en el pla económic, industrial, tecnologic... i gracies a nosaltres que mantenim a una munió de ganduls, parasits, ineptes... de Espanya perqué som burros i no diem prou a la injusticia i tallem l'aixeta d'una vegada.
Que faran? Enviaran al Bono, la legión i la cabra, com a Perejil? A la OTAN? la UE? els USA marines?Es mosquejará en JuanCa i restaurará el garrote vil?
peró es clar, desde los madriles la gracia es fotre els catalans a tota costa en tots els aspectes,
però el tiro els hi sortirá per la culata,
un dia o un altre...
donde las dan, las toman.



Escull de la llista el producte que vols o no vols comprar, está clarisim m'ho posan a huevo...no ho sabía i entre aixó i las etiquetas en catalá m'ho posan mes facil...
CAFÉS E INFUSIONES:
-Catalanes: Nescafé, Bonka, Marcilla, Hornimans.
-Alternativa: Saimaza, La Estrella, Pompadour.
AGUAS:
-Catalanas: Fontvella, Aquarel, Viladrau, Lanjarón.
-Alternativa: Fuenteliviana, Bezoya, Solán de Cabras.
REPOSTERIA:
-Catalanes: Martínez, Donuts, Donetes, Bollycao, Phoskitos. -Alternativas: La Bella Easo, Mildred, Dulcesol.
CAVAS:
-Catalanes: Codorniu, Freixenet, Segura Viudas, Castellblanch, Delapierre, Rondel.
-Alternativas: Torre Oria, Carlota Suria, Dominio de la Vega (valencianos); y Bonaval, Lar de Plata (extremeños).
EDULCORANTES:
-Catalanes: Cola-cao.
-Alternativa: Nesquick (la nota explicita que su sede fiscal está en Cataluña, aunque no se produce allí).
GALLETAS:
-Catalanas: Lu, Príncipe.
-Alternativa: Gullón, Cuétara.
POSTRES:
-Catalanes: Royal.
-Alternativa: Dhul.
CARNES Y EMBUTIDOS:
-Catalanes: Tarradellas, Casademont, Noel, Argal, La Piara, Apis, Fuet Espuña.
-Alternativas: Oscar Mayer, El Pozo, Campofrío, Sánchez Romero Carvajal, Palacios.
CONGELADOS:
-Catalanes: La Sirena, Maeso.
-Alternativa: La Cocinera, Frudesa, Findus.
PASTAS Y PIZZAS:
-Catalanas: Tarradellas, Gallo, El Pavo, Buitoni. -
Alternativa: Campofrío, Palacios, La Ardilla, Miau, Giovanni Ranna. COMPRESAS:
-Catalanas: Evax, Ausonia.
-Alternativa: Carefree, Renova, Tampax.
PILAS:
-Catalana: Cegasa
-Alternativa: Duracell.

Barça, campió 2005 , INSOLIDARI

El Barça ha guanyat la lliga justa i merescudament. El madriz continua fent riure i pena. Aquesta lliga tindria que estar dedicada, segons la meva opinió a en Luis Enrique i a en Guardiola. El noi de Santpedor, tothom l'estimava i admirava, era el capitá del Barça, l'idol i el referent de tothom. Y are que? Qui li dona suport? Qui es creu que sigui culpable del doping? Ell diu que no es veritat i jo m'el crec. Potser jo sigui un ingenu peró m'el crec, es com si fos de la familia i si em diu que es mentida, ho es. Jo crec que el volen linxar a Italia, el tipic cop d' efecte de la ma dura i el exemple contra el doping. Però no amb un innocent!

PEP, estem amb tú, i aquí tens casa teva.

VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!

El temps, el barça i els papers de salamanka

Per què la cagan tant els homes del temps? Volen jugarsela per encertar i perden com a la loteria.
Per qué perd el Barça jugant be contra el puto madritz jugant de pena com sempre? Y contra el Chelsea del traductor mou-rinho?
Per que no tornan TOTS els papers de Salamanca, sino nomes uns quants? Aixó ensuma contuberni sociata... jo cremaría els papers, els arxius i probablement un bon grapat de fatxes salmantins i "salamanquesos".Primer de tot que facin un judici amb sentencia a en Paquito Franko comdemnant-lo i restituint tot lo que va robar i netejant l´honor com a minim de qui va afussellar, etc. Aixó li fan a Pinochet, Milosevic, Hitler, etc. Pero amb aixó no farem net fins que la palmem totes las generacions nascudes com a minim abans dels 80-90 i no quedin restes d'influencias frankistas... puag!

UNA PRESSA DE PEL ...

CONSTITUCIÓ? DE QUÉ?
JA HO DEIA UN ANARKO: VOTA IDIOTA!

Antigament anar a votar era per donar legitimitat a la teva opinió, per recolzar una opció política, social, económica, elegir representants... avui ha sigut una presa anunciada de pel.
Al menys quinze o vint taules amb dos persones hi havian al meu col.legi electoral, totalment vuit de votants quan varem entrar nosaltres ha exercir el vot. Semblava que estiguesin esperant en silenci de jutjat a veure qui era el proxim acusat...Busco la meva taula y voto espiat per 30 o 40 inquisidors. Només un conegut va sortir del silenci per saludar agobiat de estar com un estaquirot 12 hores o mes devant una urna, exultant per haver trobat una excusa per sortir de la monotonía i del aburriment d'un acte anticuat, caduc i sense interés per ningú.
Quan podrem votar per internet, per el mobil o el fixe i sobre tot, quan ens explicaran la veritat de per que es fan o volen fer les coses i donaran les facilitats per poder entendre i exercir el dret a votar i que en consequencia la nostre opinió-vot sigui respectada després tenint en conta els resultats en els seus contextes.
Això està molt espès però aixi es queda.
Referendum no vinculant...tururú.

INDIGNACIÓ

Aixó es massa, ens boicotejan las seleccions catalanas y el Carod s'ha de baixar els pantalons y disculpar-se per no donar suport a M-12.
L'arbitre del Barça-Valencia, lo pitjor de lo pitjor. Com pot haver-hi algú així de negat a 1ª divisió?
El Mhad'rit com sempre...guanya de carambola, de xurro, de bollo, in extremis als cagamandurrias del Santander.
Ha resucitat en Paquito?
Encare no us creieu al Acebes i al Ansar?El PP NO VA MENTIR.
Jo no sé, pero crec que boicotejaré a diestro i siniestro. de fet ja ho faig dins de lo raonablement posible, pero lo principal es intentar comprar productes de casa. El cava per compensar el vino espumoso de la sierra del manzanares, el Dia que no etiqueta en catalá, la llet Pascual que també porta un temps tocant els nassos i més. Si no que li preguntin al Eric que el posan de t- ror-ista independentista i antiespanyol.

BEU I LLUITA

Próximas datas célebres

El dimarts anem a IC.
El divendres es St. Xavier o sigui el meu. S'admeten felicitacions però nomès las de tot cor.
El dilluns es el día de la "prostitució" hespanyol.la, ecs, brougth, brpfts, pffftt, sputsch...
El dimarts es l'aniversari de la ~, que quants en fa? Ahhh! jo no ho dic no sigui que em caigui una "kolleja".
El dimecres santa Imma.culada conceiçao.
El dijous (per confirmar) tornem a la terra, al pais sense seleccions nacionals.
Tenim la intenció i per no perdre el costúm de fer una cel.lebració, principalment per conmemorar la data de entrada a la segona joventut de la ~, de la qual encare no us en podem confirmar la mateixa (data) depenent dels dies festius de la susodicha.
De totes maneras, no patiu, estareu informats en tot moment del que pugui passar.
Envieu un missatge al movil amb la paraula QUEGUAPOERES i podeu guanyar o perdre un polifonico, ens veiem aviat, fins la propera conexio... piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii...
draft

Prova:Barça 3-madritz 0

El Barça atropella, repasa, remata, apallissa, masacra, a un madritz deplorable, infim, decadent, penòs, ridiculitzat, titella i bochornòs.
Galáctics? Ja, ja, ja.
La batacada es preveu monumental quan la crisis esportiva deixi pas a la crisis economica i l'esfondrament del club al caure al pou de la tercera divisio.
Aixó quan la lliga de les estrelles será la catalana, i las seleccions esportives competiran a nivell internacional.
El Barça molt més que un club, som una nació!

TRES a CERO