GIRAR LA TRUITA

Feia un temps, que no passava per aquí. Una de les raons, es el meu baix nivell de català escrit, les nombroses faltes d'ortografia i el meu etern problema amb els accents. Sort tinc de l'ajuda amb el corrector, però encara així, es nota. Però haig de fer l'esforç i expressar-me en el meu idioma, encara que sigui amb errors, i treballar per corregir-me. Així donç (el corrector diu que donç està mal escrit i per mi que esta be), perdoneu-me. Avuí, una vegada mes, m'he sentit malament en un assumpte cotidiá (?) que ara no ve al cas i m'ha fet pensar. Si ara em diguessin, donat el cas, que Gandhi era un violador, un terrorista i un assassí i em posessin les proves al davant, seria un shock important per les meves neurones. Si per contra, em diuen que Gandhi era un bon home, em posen proves al davant de que ho era, però en el fons, tot fos un engany i m'amaguessin la veritat, que seria l'altre, jo seguiria tan feliç. Igual passaria en aquest cas, si fos al l'inrevés, que em diguessin que Hitler, per exemple, era un genocida malparit i desprès tot fos mentida, cosa també bastant improbable per altre banda. Així es com em sento dia rera dia quan surt el tema de Catalunya en una conversa amb espanyols, en el meu cas actual, andalusos. Ha passat recentment amb les declaracions de l'Artur Mas sobre el castellà d'alguns joves andalusos i amb en Duran Lleida i lo del PER i els andalusos al bar, encara que anteriorment ja havien passat per lo del oli ("perdre l'oli") d'en Buenafuente (en castellà a la sexta) referent a una llauna d'oli del Condado de Huelva, amb la Montserrat Nebreda o quan deien que aquella ministre, Magdalena Alvárez, tenia un accent graciós, penso que van dir. Sempre igual. No importa el que sigui, però si es de Catalunya hi ha maniga (?) ample per menysprear, criticar o en el pitjor dels casos, creure en el dret de decidir per ells el que han de fer o no fer els altres. Així t'expliquen que Catalunya mai ha sigut un pais, que Aragó era el Regne i Catalunya, o millor, el Comtat de Barcelona i altres eren vassalls sense importància, etc, etc. Sense atendre cap contrarèplica. Passa el mateix quan exposes la possibilitat de que Colom fos català, o que la Marina catalana, la financiació de la descoberta o simplement que Catalunya hagués tingut algun mèrit o participació. Mai pot ser possible, aquesta versió, per mínima que sigui de la historia. La seva es l'autentica, sense cap dubte. Tampoc en temps mes recents, Catalunya no ha patit grans pressions, ni per l'idioma, ni econòmiques, tot es just: total, van ser els andalusos i extremenys qui van fer creixer Catalunya i gracies a ells avui es el que es... Impossible intentar raonar sobre l'espoli fiscal o les balances econòmiques. Sempre el mateix. Per ells no existeix, es simplement mentida i els catalans tenen que estar agraïts a Espanya i ser solidaris per força. El castellà es un idioma en perill d'extinció a Catalunya, i el català es un caprici de gent que es creu superior als altres. Ho diuen ben clar: "estos catalanufos son unos naZionalistas" o també ens posen de "aldeanos" i cosetes així. Això la gent del carrer. Quan parlem de polítics espanyols, de dretes i d'esquerres, la cosa segueix igual, i a vegades pitjor. Fa un parell o tres de dies ja ho va dir en Peces Barba, un dels de la Constitució del 78: "ya no hace falta bombardear Barcelona". De debò, es molt depriment...