EL DIA DESPRÈS i EL DE DEMÀ - (Altre anàlisi diferent de les eleccions catalanes)

Be, crec que ja n'hi ha prou de referèndums, consultes, plebiscitàries... voltes i voltes.
Penso que la història ja ha quedat prou clara per tothom. O tindria que estar-ho.
Ara hi ha un full de ruta de 18 mesos que cal complir.
I estem contents d' haver arribat fins aquí i tenim la plena determinació d' arribar fins el final.
No hem vingut fins aquí per ara plantar-nos o fer marxa enrere.
Continuem endavant.

Però hi ha un punt en el qual hem de reflexionar i molt probablement, solucionar.
El punt didàctic, constructiu.

Valoro molt, moltíssim!, la feina feta per tothom però sobre tot per @Sumate, @NousCatalans i altres entitats i persones, per fer entendre la nostre realitat a gent, també catalans, vinguts d'arreu i nascuts a aquí, amb influències d'altres cultures, altres ideologies i idiomes.

Però tot i haver guanyat el que es rifava, la majoria dels escons, no n'hi ha hagut prou per presentar aquella desitjada majoria absoluta espaterrant i indiscutible.
O potser no ho hem fet prou be, encara que ja sabem que hi han postures que son i seran inamovibles.
La independència ha guanyat vots en referència a eleccions anteriors i al 9N, però l' autonomisme també.

Vull analitzar les dades, no per partits ni escons, sino per vots i individus, es a dir, una persona - un vot.

En primer lloc, hem de posar sobre la taula els quasi 2 milions de votants (2 de cada 5.3 votants - 36.8%) amb l' objectiu clar de l ' independència.
Entre tres opcions principals a repartir, es una xifra desitjable i molt considerable per poder tirar endavant la teva opció. En el meu parer, clar i en aquest cas concret, penso que seria un desig unànime.

S' han de fer constar els quasi 1.2 milions de votants que s' abstenen (1.2 de cada 5.3 votants - 22.5%). Suposo que hi poden haver molts motius per no votar, inclús en unes eleccions plebiscitàries com aquestes.
Jo sempre he sigut partidari del vot obligatori, amb totes les opcions i possibilitats, en una futura legislació electoral, al menys en determinades ocasions, però ara per ara imagino que l' abstenció es deguda a problemes o qüestions personals, malalties, dificultats físiques, ideologies anarquistes i anti-sistemes i en altres casos per pasotisme absolut.
Tot i ser una xifra baixa en l' historia electoral catalana, no veig altre anàlisis per justificar que no van anar a votar. Es un dret.
En tot cas, s' ha de procurar facilitar el vot al màxim, tenir una actitud mes didàctica i donar veu als col·lectius anarquistes o anti-sistema, però en un recompte electoral plebiscitari com aquest, evidentment no s' hi veuran reflectits.

Mes d' un milió de catalans (1 de cada 5.3 votants- 20.3%), tot i viure les actuals dificultats de Catalunya, el dèficit fiscal, els atacs, restriccions culturals, ideològiques, idiomàtiques i moltes altres situacions, encara creuen en l' "encaix" o la pertinença a l' Estat indissoluble i no creuen gens ni mica en la nacionalitat pròpia, el fet diferencial o l' identitat catalana.
Es la gent del "Cataluña es España" i que molt probablement per diversos motius, actituds i efectes, colonialistes, genètics o altres, siguin d' una mentalitat impossible de canviar ni una mica tan sols en la seva percepció de Catalunya.
Per altre banda veig impossible convencer a una majoria absoluta de catalans de la viabilitat de la seva proposta, si no es per la força evidentment.
Es es una qüestió que només el temps i la renovació natural d' aquestes antigues generacions farà canviar i mentre tant haurem de viure amb aquest milió de conciutadans i les seves conseqüències, intentant que la xifra es redueixi el mes ràpid possible i procurant-lis el seu propi encaix a la República catalana, sempre que no siguin violents, clar.

Per altre banda. mes de mig milió de votants, (1 de 10.6 votants - 9.8%), es posicionen obertament com a federalistes, sentiment molt lícit que a mes reforça la pròpia identitat catalana dins d' un ens superior com pot ser Espanya.
Molts altres però, pensem que s'els ha cubat l' arros.
Es possible que no (o si) els podem fer entendre que Espanya no vol i que quan vulgui ja no se sap on serem tots... i a mes, també tenen el dret a esperar el que els faci falta, però hem de seguir amb la tasca i fer-nos entendre amb dades i fets irrefutables.
Algun dia serà o federalisme o independentisme, amb permis de l' unionisme-autonomisme, el confederalisme, el centralisme o altres opcions. I de moment la opció federalista es mínima, molt justeta.

A quasi 370 mil votants mes, un 6.8% no els podem col·locar en altre banda mentre no es defineixin clarament, que en el NS/NC. Entre el Dret a decidir (es suposa que decidir la independència si o no) i el federalisme. 
148 mil votants (2.7%), queden fora del repartiment d' escons i també els incloc al grup del NS/NC, que definitivament queden en 518 mil votants y un 9.6%

Queden llavors només els quasi 22 mil vots en blanc (0.53%) i quasi 16 mil vots nuls (0.39%)

A tot això, cal tenir en compte i afegir uns 180 mil vots (estimats) a l'estranger que no han pogut exercir el seu dret a vot. Desconec si aquests estan inclosos dins dels resultats com abstenció o simplement no s' els compta. Per això no els faig constar al resum següent.

Resumeixo:

5.314.913 votants totals, 100%


36.8% = independentistes

22.5% = abstenció

20.3% = espanyolistes-autonomistes

9.8% = federalistes

9.6% = NS/NC (SI/NO)

0.53% = vot blanc

0.39 % vot nul


Aquesta es una altre visió dels resultats.
Potser hi hagi qui no la vegi correcte, però accepto altres visions raonables o correccions si s'escau.

Analitzant en base a les 3 possibilitats (les 3 vies), i donant per cert que l'abstenció, vots nuls i blanc son inamovibles a favor de cap opció, em plantejo aquestes qüestions:

1- D' on pot guanyar votants l' independentisme?

2- D' on pot guanyar votants l' espanyolisme-autonomisme?

3-D' on pot guanyar votants el federalisme?

Es pot assegurar que les primeres hipòtesis es poden treure a partir del 9.6% dels NS/NC que podrien anar íntegrament a l' independentisme, al federalisme o repartits en diferents percentatges.
Qualsevol traspàs de vots cap a l' independentisme seria un reforçament prou bo d'una opció ja prou consistent per si mateixa.
Sumant-los íntegrament al federalisme portaria aquesta opció a un tope del 19.4%, molt per sota del 36.8% independentista i encara per sota del 20.3% autonomista.

Una altre opció podria ser un traspàs de vots de l' independentisme al federalisme o al revés.
En la meva opinió, actualment es improbable una transferència important de vots entre aquests partits, que en aquest hipotètic cas, només una catàstrofe independentista beneficiaria al federalisme, que necessitaria una pèrdua d' un 13% aproximat de vots independentistes cap els federalistes per igualar les dues opcions amb un 24% indepe i un 23% federalista.
També una combinació de suma de tots els vots del NS/NC + 8% d' una catàstrofe indepe, igualaria la opció federal amb la independentista.
Es obvi que el federalisme necessita recaptar molts mes suports d'aquestes dues hipòtesis plantejades que no pas la opció independentista i no s' ha d' oblidar que l' independentisme pot recaptar vots fàcilment també d' ambdues opcions.

En referència a la 2ª qüestió, dubto molt que els independentistes o els federalistes canviïn cap una opció mes centralista, però amb els federalistes, no soc capaç d' afirma-ho amb total rotunditat.
Tampoc crec que puguin treure suc dels votants del NS/NC.
Estic quasi convençut que estan al seu tope màxim. Clar que se'm pot acusar de subjectiu...
Per altre banda, si convertir un espanyolista en indepe em sembla bastant impossible, no es tan descabellat que es passi al federalisme, lo que donaria alguna opció mes de créixer al projecte federal.

Conclusió:

L`independentisme està a nivells màxims i encara te un cert marge per augmentar, però també per perdre. Tot i això, es l' opció majoritària i te totes les de continuar-ho sent.

L' espanyolisme-unionisme està al màxim de les seves possibilitats i la tendència futura seria la de acostar-se a posicions federalistes.

Finalment, el federalisme està en el seu mínim i previsiblement els vots o una bona part dels del NS/NC podrien assimilar-los ells. Amb ajuts radicals des del govern espanyol i dels seus partits "mare" direccionats cap una reforma constitucional per constituir un estat federal, podrien esgarrapar vots a l' espanyolisme i al independentisme en el objectiu d' equilibrar la balança cap a la seva opció.

L' independència de Catalunya pot forçar a Espanya a una via federal, però difícilment veig possible un canvi de sistema a un federalisme espanyol, abans que l' independència sigui ja inevitable i definitiva. Es un altre opinió subjectiva (però el post es meu i dic el que em sembla convenient ;).

Per acabar, es obvi que a la República catalana ens quedarà fer força feina per incloure totes les opcions polítiques i socials i donar-lis aquell encaix que nosaltres mai hem tingut i sobre tot fer pedagogia que afavoreixi la integració i una adaptació consentida, valorada i apreciada.
No volem viure amb enemics a casa.