dijous, d’abril 24, 2008

Esport, roses i llibres

Primer de tot fer constar i felicitar a tots els de la Penya per la copa ULEB y desprès de matxacar al irreal mandril a casa seva ara anem a per la lliga. Això si que es un dream team, força Penya. Avui, Sant Jordi, el Barça a empatat a 0 amb el ManU. No ha estat un mal partit. El problema som els aficionats i mitjans de comunicació que no en perdonem ni una. Quan veig als aficionats anglessos del Manchester o del Liverpol per exemple, o sense anar mes lluny els del Cadis, que animan, canten o aplaudeixen encare que perdin, pero sempre amb l'equip. Aquí som massa tiquismiquis. I així moltes vegades espatllem la magia del equip. Aqquesta temporada, hem de ser realistes que encare ens ha sortit prou bona, amb totes las lessions i baixes. El Rijkaard, tampoc es tant dolent, si el comparem amb el Schuster, en Koeman o molts altres, jo al contrari, el veig superior i centrat.
Els jugadors son de lo millor i ens han costat uns calers i si algun baixa el rendiment deu ser per alguna rao. Si em refereixo al Ronaldinho, tot aixó sembla molt raro i no m'acabo de creure que s'hagi tornat un patata de cop i volta. No se, pero penso que fa falta més tranquilitat i deixar que els tecnics facin la seva feina, no necessiten que els aconsellem quina alineacio tenen que posar o qui sobra o qui falta. El que fa falta es afició, ganes de veure espectacle i de animar al equip sencer. A veure si ens aprenem alguna canço com el ManU. Tampoc fa falta que siguem uns cridaners, pero tampoc de treure els mocadors cada dos per tres.
Feliç diada de Sant Jordi.