Estatut: si-no-si-no-si-no-si-no-si-no-...no-no-no !

El SI, per mi, representa un pas endavant y el NO un enrere per poder avançar 5 de cop.
Estic cansat del conformisme català, de tenir que anar sempre casi ploriquejant a Madritz.
Estarem d’acord del dèficit general que pateix Catalunya a costa del Estat, principalment y de la necessitat de créixer sense traves a Europa i al mon, així com de millorar el nostre nivell de vida per igualar-nos a altres països europeus.
Per que el cafè per a tots de las autonomies no ens equipara al Bascos? El seu cafè es diferent del nostre i dels altres. Vull recordar que el plan Ibarretxe era també una mena d’estatut que va ser refusat per anticonstitucional y que va passar? Res.
Perquè es va permetre que CDC tanques l’estatut amb en ZP i no ho va fer amb en Maragall, Carod o Saura que eren el govern? O amb tots alhora.
En Mas es molt llest i ha fet la carambola de la seva vida a costa del tripartit. Com i perquè la oposició pot tancar una negociació que potser podia haver arribat mes lluny? No faltava un 20% per negociar ?
El tripartit ha fet el tonto i potser els hi costarà molt car, uns perdran el govern i altres la possibilitat de entrar en un altre govern.
Potser si que avançarem amb aquest estatut, però de moment des de Madrid afavoreixen Iberia gestionant malament el Prat, i sense cap bona perspectiva , la financiació queda molt lluny del concert econòmic Basc o de un model federal i continuen sense reconèixer plenament els drets i la identitat de Catalunya, sempre una cosa a mitges: tant costa admetre una paraula com nació? encara que desprès hi vulguis posar, per exemple: dins d’un Estat Espanyol i respectant els seus límits constitucionals?
Continuarem dirigits i explotats per Madritz i seguirem queixant-nos i reclamant mes, segurament fins que es construeixi un estat federal i potser mes tard puguem optar a la autodeterminació i la independència...però això, que pot ser producte dels meus somnis o al·lucinacions, segurament jo no ho podré viure ni gaudir.
Quant de temps ha de passar per poder reformar o retocar un estatut?
Haurem d’esperar un altre ZP d’aquí a 27 anys?
I las seleccions esportives? Semblarà un caprici però potser no ho es tant.
Em sembla que al final ens han tornat a donar gat per llebre...